18 febrer 1939. Maurici Serrahima.

[A Bordeus]. I el dia 18, després de dinar a can Boisson, vam tornar a marxar, amb ells i els Simonet, cap a Chamberlenne, on aquesta vegada vaig passar cinc dies d'acolliment si és possible encara més amable i de repòs perfecte. Des d'allí, vaig anar amb la gent gran de la família a un dinar al qual els convidava cada any un parent pròxim d'ells, que es deia Lacroix i era alcalde de Sainte-Anlaye, una població situada ja dins el Perigord. M'havien advertit que em donarien un dinar meravellós, però per molt que ho esperés em vaig quedar curt.

(...)

Si insisteixo en aquesta mena de relació és -a més de l'agraïment que conservo pel uqe aquella gent va fer per mi- perquè em va fer conèixer la burgesia d'aquella terra. No pas l'"alta burgesia" de Bordeus, que se les donava més aviat d'aristocràcia -i de la qual els meus amics deien que, per a formar-ne part, calia un cognom anglès, ser protestants, viure al barri de Chartrons i tenir negoci de vins-, però sí l'autèntica burgesia tradicional, la de la gent d'afers i de professions liberals. La gent, diríem, de "dreta", més o menys moderada: la de les novel·les de Mauriac. Després, en el món del Comité vaig conèixer el món dels estudiants i d'una burgesia de professionals que arribava fins a la menestralia, i on era fàcil de trobar gent d'idees molt més avançades. I això em va permetre, de cara als esdeveniments transcendentals que es van produir aviat a França, una mena de visió doble, que em va ajudar molt a entendre el que vaig haver de viure...

Memòries de la guerra i de l'exili II

(1938-1940), 

Maurici Serrahima

(Edicions 62, 1981)