2 de febrer de 1939.

Aquest matí hi ha hagut un gran enrenou i la Sinda deia: ¡Ya están aquí! L'àvia mirava per la finestra i ha vist molts soldats que pujaven quintà amunt. Jo també m'he alçat un moment del llit i els he vistos avançar escampats, en guerrilla. Eren, sembla, un centenar. He tornat a mirar i he vist un soldat, armat, que portava una gallina. Després m'expliquen que han demanat per a instal·lar la comandància a casa l'Herbolari i que ocuparan la sala de baix.

Durant tot el dia els soldats han acampat vora l'estable dels masovers i al pati de casa. Han mort a trets una ovella que pasturava i, un cop escorxada, l'han penjada a la reixa del pati. A la tarda s'han sentit llarga estona els cops de tallant, quan un dels soldats trossejava la bèstia. Els que eren vora l'estable, al voltant del floc, plomaven gallines (n'han requisades 9 a l'Anneta).

(...)

La Roser i la servent, molt excitades, deien que a Viladrau els acaben d'assegurar que els franquistes són a Masvidal, a quatre quilòmetres del poble. Els soldats que hi havia a Viladrau es disposaven a marxar ràpidament i repartien bacallà, sabó, oli... Els oficials han assegurat a la gent de casa que ací no hi haurà lluita. "Esa gente van siempre por las carreteras. No tengan miedo, que aquí no ocurrirá nada". Mentre feien tertúlia vora el foc, han trucat: era un soldat que venia a buscar-los. Ha dit a la Josefina que hi anessin de seguida. En acomiadar-se, un dels oficials ha fet: "Si nos marchamos esta noche, no lo extrañen. Són órdenes del Alto Mando que hay que cumplir". Serà cert que els franquistes són tan a la vora? El que sembla evident és que ahir van ocupar Vic, Taradell, Tona, Balenyà i Arbúcies. Així ho ha assegurat una senyora que té ràdio amb piles.

El vel de maia.

Dietari de la guerra civil (1936-1939), 

Marià Manent

(Edicions Destino, 1975)

Escrit des de Viladrau.