2 febrer. Èxode 1939.

Mentre esmorzava, Capdevila, que havia matinejat, entrà al menjador per avisar-me que els gendarmes acabaven de fer una nova ràtzia pels voltants d'on teníem estacionats el bibliobús i l'autocar i s'havien emportat cap a la Comissaria de la policia uns quants dels nostres que es trobaven al peu dels vehicles. Avisàrem les dones que encara es trobaven a l'hotel i els companys que esmorzaven al petit cafè del que passava i els recomanàrem que no es moguessin. De seguida anàrem a la comissaria, on ens assabentàrem que els nostres companys els havien conduït a les Aras.

(...)

No recordo el nom de tots els qui anaren a parar a les Aras, només els de Feliu Elies ("Apa"), amb la seva muller i una filla; els pares de l'Anna Murià i el matrimoni Torras-Baldó.

Quan sortíem del camp trobàrem a la porta el doctor Solé i Pla que hi havia acudit, també, en auxili dels detinguts. El sergent que ens acompanyà fins a la reixa, en acomiadar-nos, ho féu amb un "A reveure". Vam contestar-li: "No en aquestes condicions. Adéu-siau i gràcies".

Solé i Pla, indignat, adreçant-se al sergent, li mostrà la solapa de l'americana de Feliu Elies; en el trau lluïa el distintiu d'una condecoració francesa, atorgada pel Govern de París, en premi a la labor desenvolupada pel nostre distingit artista pintor, caricaturista i crític d'art, per les mostres d'amor i en defensa de França. Bo i mostrant el botó digué al sergent:

- Ça, c'est de la merde?

Dins del llibre Opus IV. Èxode 1939. De retorn a Catalunya, 

Miquel Joseph i Mayol (Pòrtic, 1974).

Ara trobable en la reedició que van fer Quim Torra i Jaume Ciurana (Símbol Editors, 2008), sota el títol d'El bibliobús de la llibertat (i amb estudi introductori)