Malgrat la fugida de molta gent, Perpinyà té un aspecte convuls (de persecució) i, per tant, d’intranquil·litat. Tots els qui hi resten (dels nostres), si no han pogut obtenir un permís de residència viuen, si se’n pot dir viure, entre ensurts i esglais, d’Herodes a Pilat o, dit modestament, de les taules del Centre Català als bancs del Centro Español.
Poques coses amables conservarà el meu record de la capital del Rosselló. Però no oblidaré mai les atencions dels amics, la simpatia del doctor Solé i Pla i la bondat infinita de la senyora Magdalena.
(Dietari de l'exili 1939-1940),
(Pòrtic, 1976)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada