divendres, 28 de febrer de 2014

Barcelona, 28 febrer 1939

Dia quiet a casa. Gairebé no puc escriure del mal que em fa el braç per les punxades. Em plau asseure'm moltes estones al terrat, al sol i a l'aire, sense fer res, sense tenir tant sols un paisatge per contemplar. Fins i tot sense llegir. Em diverteixo amb els meus pensaments, fent castells i després rient-me interiorment de la fotesa. Però, per què confio tant en mi mateix? Oh, si després esdevinc un ésser insignificant, havent-me fet tantes il·lusions, un més enmig del ramat i la meva vida es redueix a la vida que totes les persones que tracto porten, quin desengany interior! Però sóc així, tinc fe en el demà i li planto cara. Ahir van venir a veure'm els companys de l'institut, en Miralta i els altres. Tots estem penjats i confosos. Encara hi ha guerra a València i a Madrid. No sabem si ens haurem de tornar a examinar de 6è i jo no sé què fer i com anirà l'assumpte del magisteri. “On vius tu?”, pregunta el Possible a l'Impossible. I ell respon: en la ment dels impotents.” Tagore.

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada