dimecres, 5 de febrer de 2014

5 de febrer de 1939. Corrandes d'exili.

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Joan Oliver, "Pere Quart".
Avui fa 75 anys, travessa la frontera amb França.

Més informació sobre aquest 5 de febrer de 1939:
http://rutaexiliescriptors.wordpress.com/2009/02/05/diumenge-5-de-febrer-de-1939/
http://www.iepenedesencs.org/documents/elna1.pdf

2 comentaris:

  1. Desconeixia la data de pas a França que serveix d'inspiració al poema.
    Molt agraït per aquesta data, que enriqueix l'entorn d'un dels poemes que més m'han saccejat a nivell personal.

    ResponElimina
  2. Jordi, per error he situat aquest poema i la fugida de Oliver i companyia (els "vuit", Benguerel, Obiols, Gasch, Trabal i germà...) el dia 31 de gener. Però en realitat, va ser uns dies després, el 5 de febrer: http://rutaexiliescriptors.wordpress.com/2009/02/05/diumenge-5-de-febrer-de-1939/
    Disculpa, i gràcies pel comentari! Aquest és, certament, un poema molt emocionant!

    ResponElimina