5 febrer 1939. Etapes d'una nova vida.

I, capitanejats per un Trabal atemoritzat, desconegut, agafem les maletes, ja fetes perquè havíem de sortir a la tarda i esperàvem l'ordre d'en Pi, qui havia anat a dinar a Darnius i no tornava, i iniciem una fugida rapidíssima i desordenada pel bosc. Sol esclatant i vegetació exuberant, molts rierols. Ens perdem diverses vegades. Fins que, en una planúria immensa, un noiet de mas Carreras ens porta al mas Barceló. Respirem. Cap carrabiner. Aquell dia ja havien cedit el lloc als mossos. Entre ells, en Serra i en Clapera. Moments agradables. Ja toquem la frontera amb els dits. 

(...)

A la carretera, corrua inacabable de llumets dels cotxes. Els "vuit" -Montanyà, Obiols, Benguerel, Trabal i germà, Roure, Oliver i jo- ens sentim més units fraternalment que mai. La mestressa del mas ens va explicant coses. Ens acomiadem de Serra i els mossos. El moment és patètic. Comença la pujada per un camí gairebé vertical i ple de pedres humides. Encara és fosc. El silenci, gairebé absolut. I arribem a la "ratlla". Una pedra la marca. Sensació indescriptible de deslliurança. Cantem victòria. Clareja. Esmorzem damunt l'herba. Al lluny es divisen les Illes. Esperem que es faci clar, i entrem al poble. Molt petit. Me l'imaginava més gran. Començo a tenir la sensació de cosa polida que s'havia de confirmar més tard en endinsar-me pels camins de França. En un petit bar, uns gardes mobiles ens obren les maletes. 

(...)

Els gendarmes ens ordenen d'anar al Boulou. En una cantina, ens donen pa i, en una gran caldera, llet. I comencem la marxa per una carretera amb conreus ben dibuixats de país civilitzat. Caminem molt, però no ens n'adonem. Els nervis ens fan oblidar el cansanci i la nit.

Etapes d'una nova vida. Diari d'un exili, 

Sebastià Gasch (Quaderns Crema, 2002)