A les 6 del matí, el doctor Negrín s’ha presentat a can Barris. Tal com es va convenir ahir, acompanyarà el president de la República fins al primer poble francès, les Illes. La nit és gèlida i els que no coneixen la zona descobreixen el fenomen de la tramuntana. La comitiva és reduïda,composta només pel cap de govern, el ministre sense cartera, senyor Giral, quatre guàrdies, el cuiner i algun familiar. (...)
La baixada és lenta. El camí està gelat i Pi i Sunyer es pregunta si s’avança amb tanta lentitud per la relliscositat del terreny o potser per tot el que va quedant enrere. Com si hagués volgut trencar amb el passat, algú ha deixat a la vora del camí els trossos d’unes postals de colors. En un tombant del camí, la comitiva ha vist les teules vermelles i les finestres pintades de les cases de les Illes. Al costat, un camp acotat on formiguejava una multitud: els refugiats.
A les Illes, el comandant de la plaça s’ha sorprès per la presència dels presidents basc i català, ja que ningú lli havia anunciat la seva arribada. Els tràmits eren senzills per als qui duien passaport, que són tots menys la tropa. De moment, mossos d’esquadra i gudaris es queden detinguts i caldrà anar al camp d’Argelers a rescatar-los, ja que avui és diumenge i és impossible emprendre qualsevol gestió.
Companys vol arribar a Perpinyà amb els consellers i a les Illes s’acomiada del president Aguirre, que li ha de prestar 300 francs, ja que cap dels catalans no du ni un cèntim.
Cap a migdia, a Figueres s’ha tingut notícia de la sortida dels polítics, cosa que ha contribuït a una nova onada de pànic, com si amb els bombardeigs, que són gairebé diaris, no n’hi hagués prou. (...)
Avui França ha obert la frontera a l’èxode militar. Fins ara, s’autoritzava el pas només als soldats ferits. Per aquest motiu alguns han disparat l’última bala d’aquesta guerra contra el seu propi peu. Els soldats han de passar desarmats i França no té cap intenció de concedir-los una estança de trànsit, camí del front centre-sud, tal com pretén el doctor Negrín. (...) La possibilitat d’entrar a França ha permès que avui es fessin a la mar les tres úniques unitats de la Marina de guerra que hi ha a Catalunya. Han sortit del Port de la Selva, últim centre d’aprovisionament per mar, que aquests dies s’està bombardejant repetidament. Abans de la partida, el comandant marítim de la zona ha ordenat que es repartís menjar entre la població i els tres vaixells han posat proa cap a Port Vendres.
Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada