dimecres, 5 de febrer de 2014

Barcelona, 5 de febrer de 1939

Bell diumenge primaveral, mentre la guerra puja cap al meu país, ara ja de Vic cap amunt. Els fugitius que pujaven per la carretera de Granollers ja deuen passar cap a França. Potser ja s’hi ha afegit els oncles de Ripoll i de Ribes. L’aviació deu anar fent de les seves, no para. Però aquí, bell diumenge! Animació a la Rambla al matí. Havent dinat hem anat al cinema Metropol i ens hem divertit de debò. Abans al meu pare no li agradava el cinema. Se’n reia i deia que tot passava tan de pressa que no hi havia temps de res. (...)

Voldria que tots els diumenges de la vida fossin com aquest, amb els pares al costat. Potser hi haurà dies millors. Quantes joies m’esperen a la vida? Quantes jornades bones, amb esperances realitzades? Aquest sol primaveral d’avui fa lluir les coses.

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada