Barcelona, 4 de febrer de 1939

He passat el matí fent cua davant del “ministerio”. Hi he de tornar dilluns. Amb aquest temps de primavera que fa sembla que la gent vulgui començar a somriure. A la tarda he anat amb l’amic Vilà al cinema Íntim (ara Íntimo) i m’he divertit força. És de Ripoll i està esperant poder anar a casa seva, on té la muller i un fill. Es va presentar a casa durant la retirada dels nostres, en plena nit, i els pares fins que no van sentir que era ell, tenien por d’obrir. Es va quedar amagat fins que van entrar els “nacionales”, i encara hi és. Ens ajuda en el que pot i trobo que fins i tot ens fa companyia. No és dels uns ni dels altres. Té o tenia un petit negoci, però el vam conèixer perquè són amics de la tia dels meus pares, Maria Aulina, que té gent a dispesa, entre ells un músic, J. Guardiola, que toca a la mateixa cobla d’en Vilà, que també és músic, la cobla Serratins. Tot aquest món se n’ha anat molt lluny i no sé si tornarà.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, 

Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)