divendres, 7 de febrer de 2014

Barcelona, 7 de febrer de 1939

Dos fets importants: s’ha restablert el servei de trens amb Granollers i qualsevol dia hi aniré a buscar les meves coses, però per tornar tot seguit, perquè tot haurà canviat molt. L’altre fet és que la fàbrica torna a treballar i la meva mare podrà tornar a fer de pinçadora al menjador de casa i guanyar el seu sou. Teníem una mica de por que la deixessin i nosaltres haguéssim de marxar del pis, del qual com a guardians no paguem res, ni llum ni aigua. No podríem pagar un lloguer. A les sis del matí he sentit com s’engegaven els telers, primer uns quants i a poc a poc tots. El ritme dels perxerats era música i avui m’ha fet adormir més que mai. Primer he sentit el meu pare que, després de baixar a obrir el primer que arriba, se’n torna al llit una estona, tot tossint. Ara diuen que sembla que els estudis fets durant la guerra no ens valdran. A mi em tocaria repetir el 6è de batxillerat. Mala notícia.

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada