Barcelona, 16 de febrer de 1939

El meu cosí Fidel ha escrit una carta (en castellà i amb III Año Triunfal) des d'un camp de concentració de Burgos. Almenys han salvat la vida. Sembla que també estan presoners el meu oncle Ignasi i el cosí de Vic. A Ribes només ha quedat l'oncle Carles, ferit lleument. És el que ve després del meu pare. Deu haver patit molt veient com se n'anaven (ho suposem) dues germanes i un germà, amb la família. A can Fidel, la casa on van viure i van morir els avis, ja hi deu haver una altra gent. Però em sembla que m'hi amoïno més jo que el meu pare, que era l'hereu i hi havia viscut. El canvi i el millorament de viure a Barcelona fan esborrar aquell passat i a més estan preocupats per tirar endavant, i amb mi. No en sé res, en canvi, de l'amic Bayó. Em sabria molt greu que li hagués passat alguna cosa. El van mobilitzar a darrera hora. A veure. Avui m'he distret recuperant les joguines i jugant-hi: el mecano, l'arquitectura, el joc de botons. En falten moltes. Les vaig donar o bé se me les van quedar. Falta, sobretot, una mena de trencaclosques en forma de bola del món, amb mapes, a fora i per capes. Al mig de l'Àfrica encara deia, en un espai molt gran, més o menys al Congo Belga, "Países desconocidos", com a l'època de Livingstone.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, 

Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)