dimarts, 25 de febrer del 2014

Barcelona, 25 de febrer de 1939

Aquests dies els metges em maregen. Les injeccions em fan molt mal. Torno a estar refredat i no em trobo normal. Em fan cures que cremen, al nas i al coll. Ara diuen que tinc anèmia i que una petita vena fa la guitza. A mi escopir sang m'esgarrifa. A veure si no em podré casar mai. Pel juliol faré divuit anys i voldria fer tot de coses. Que ès una noia per a mi? És una opinió dintre dels meus actes, un consell, un consol, una vida! Els nois de l'institut i encara menys els d'aquell col·legi, no les veien així. El jovent d'ara tampoc, que només pensa a divertir-s'hi i dur-les al cinema, com més fosc millor. Ben mirat, tot és ben natural i jo haig de fer veure que segueixo la broma.

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada