dimarts, 25 de febrer de 2014

Carta de Pere Calders i Enric Cluselles a Carles Pi i Sunyer

Prats de Molló 25-II-39

Sr. Carles Pi i Sunyer

Distingit amic:

Vàrem rebre la vostra carta, que en aquests en què tot ens era hostil, ens ha produït una gran alegria i ens ha permès redreçar-nos moralment.

No cal dir que la quantitat que ens féreu girar (que ja obra al nostre poder) ens ha resolt una colla de problemes i gràcies a vós podem mirar l'esdevenidor amb més confiança. No sabríem com expressar per carta tota la nostra reconeixença pel vostre gest, però us prometem no oblidar-lo mai.

Seguírem la vostra recomanació d'escriure a l'oficina de Perpinyà, demanant els documents precisos per a poder establir la nostra identitat davant de les autoritats franceses, però per ara no hem tingut cap resposta.

Nosaltres seguim aquí, gairebé en qualitat d'empresonats. No ens deixen fer ni un pas, no podem entrar al poble ni en podem sortir (endevinalla que els gendarmes resolen sense contemplacions) i l'única cosa que podem fer és anar escrivint cartes i anar esperant. Aquesta nit passada, al camp de concentració hi ha hagut vuit casos de congelació, seguit de vuit amputacions a l'hospital. De manera que, per a nosaltres, l'única cosa bona de tot aquest infern ha estat la vostra bondat i les vostres atencions.

Cal dir que no estem precisament dins el camp, però no n'estem gaire lluny, ni en condicions tan més bones que ens permetin sojornar plàcidament a Prats de Molló. Tant de bo poguéssim sortir-ne per no tornar-hi mes!

En fi, senyor, no us volem molestar més. Rebeu l'expressió del profund agraïment dels vostres amics

Pere Calders
Enric Cluselles

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada