dilluns, 24 de febrer del 2014

París, 24 febrer 1939. Carles Riba.

A Pierre Rouquette

París, 24 de febrer de 1939

Estimat amic:

La meva dona, sé que us va comunicar les lletres que li anava escrivint. Aquesta era la meva intenció; per això no us n'adreçava directament.

Som a París, embriagant els infants de la gran ciutat -i mirant de distreure'ns nosaltres mateixos de la nostra penosa incertitud. He vist Guastalla; hem enraonat llargament; demà hi tornarem encara, més llargament. Quin excel·lent amic! Penso que per ell, i pel meu mestre M.P.Mazon, trobaré algun camí, per a completar l'ajut que rebré de la FBM; més ben dit, el sou que seguiré cobrant-ne, a base d'acabar el Plutarc i d'emprendre, segurament, la versió d'Eurípides. Aquesta segona feina m'encanta; me la reservava per a la meva maduresa; em servirà per a cultivar deliciosament aquest "désabusement" serè en què em sento. Sí, amic: entre tots, assajarem que la FBM continuï, malgrat tot. És qüestió d'orientar-se dins l'estat de coses que es creï a Catalunya, i que, en rigor, encara ningú no coneix amb certesa.

Pi i Sunyer insisteix en el projecte d'anar -ell i nosaltres i algun intel·lectual més- a Anglaterra. Ja sabeu com l'experiència m'encanta. Però és un projecte, per a realitzar el qual esperem precisions de detall. Que no arriben. Com també s'ajorna l'anada a Boissy. Esperar, esperar... Enerva, dissipa, això. Penso, però, que la setmana que ve hi farem cap. Si a Avinyó, gràcies a la inoblidable sol·licitud dels nostres amics -de Vós en primer lloc- hi vam conèixer el repòs, comptem trobar allí un començament de fixesa, només que sigui una fixesa de quinze dies, per a posar-nos de nou al treball intel·lectual regular. Vull redactar unes conferències (sobre Muntaner l'una; sobre l'evolució de la Renaixença literària catalana, l'altra) que tinc demanades per al maig a Anglaterra; i que també donaria de bon gust a França.

Adéu-siau; continuarem, per escrit o de paraula, el nostre diàleg. No tenim casa, però tanmateix som una casa; deixeu-me dir-vos, doncs, ben de cor: els nostres millors afectes de casa a casa! Us abraça

Cartes de Carles Riba 
(II. 1939-1952)
(Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1991)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada