dijous, 20 de febrer del 2014

Tió

Si aquest any han collit olives, segurament ja les deuen tenir en pots de conserva. Tot això ho saben bé els qui van participar, l’altre dia, a la Garriga, en una activitat en una finca, per donar a conèixer el conreu i collita d’olives. El savi de la terra i dels fogons, en Pep Salsetes, oficiava l'esmorzar, així que ja saben que va anar bé. L’activitat va atraure famílies amb infants que van poder bastonejar l’olivera per fer-ne caure les olives. Diversos nens, en picar les branques perquè es bellugués i se n’acomiadés l’oliva, entonaven: “cagatió...”. Ben curiós, el cervell infantil: un pal picant sobre branca o tronc, sigui olivera, sigui un ésser inanimat amb barretina, ens teletransporta cap al Nadal i la seva simbologia. Jo no sóc gaire de Nadal, ja els ho he dit alguna vegada. Però la facècia em va fer gràcia. Unes setmanes enrere, quan era època de castanyes, havien trucat a casa aquells éssers extravagants, repetint, com autòmates, “truco o trato”. Ara, per via d’un símbol mediterrani com les olives, s’havia manifestat tot un altre missatge. Tractant el que tractem, podríem qualificar-ho de veritable epifania. Encara hi ha pares –i per tant, és clar, infants– que són del lloc que trepitgen els seus peus. El mecanisme no té res de complicat: una mica d’obrir els ulls i mirar al voltant. Va ser així, per aquestes transmutacions felices, com em vaig veure bastonejant una branca d’olivera, en ple novembre, murmurant, alegrement, “caga Tió”.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 13 de desembre del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada