dimarts, 11 de març de 2014

11 març 1939. Maurici Serrahima.

Vaig dinar a can Simonet, i a la tarda -era dissabte- ens vam veure amb en Dupouy per preparar la reunió del dilluns amb tot el grup dirigent del Comité. Els vaig contar els detalls de l'estada a Perpinyà. Però n'hi va haver un, al qual jo no donava importància, i que ells van observar tot seguit: m'havia posat a fumar. No pas per cap decisió, sinó perquè l'un i l'altre m'oferien una cigarreta, i el segon o el tercer dia em va semblar del cas comprar-ne jo per correspondre. No em desagradava, però, sense cap motiu, no ho havia fet fins aleshores.

Bé: ho remarco perquè mai més no ho he deixat. I perquè, per a mi, allò va tenir una gran importància. El tabac de mica en mica em va eliminar l'asma. Quan vaig tornar a casa, ja havia disminuït molt. Més endavant va desaparèixer. I vaig voler fer la prova: deixava de fumar i l'asma reapareixia... 

Vet aquí, doncs, com aquell pur atzar de les cigarretes que m'oferien a Perpinyà, i del tabac que vaig comprar per tornar el convit, va tenir com a conseqüència -i els metges ho han hagut de reconèixer- la desaparició successiva, però a la llarga definitiva, de la malaltia que més m'havia fet patir d'ençà de la meva infància.

Memòries de la guerra i de l'exili II
(1938-1940)
(Edicions 62, 1981)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada