dimecres, 12 de març de 2014

París, 12 de març de 1939. Retorn d'un fill.

Ahir el doctor Vilar va enviar-me una carteta per tuyau, i em deia que aquell mateix dia l'Ernest sortiria del camp de concentració d'Argelers i que aquest matí arribaria aquí. A la tarda vàrem rebre un telegrama de l'Ernest que ens feia a saber que ja era fora del camp i que avui ja seria amb nosaltres. No m'havien, doncs, acabat de vestir quan han trucat a la porta i era l'Ernest. Ve amb el vestit que li havíem enviat a casa d'aquest bon home de Perpinyà que ja havia recollit a la Bàrbara. S'ha comprat una boina i un impermeable blanquinós molt senzill. Exteriorment encara pot anar, però així que t'hi fixes et fa horror. Està magre que s'empassa. Duu els cabells molt llargs, i tot ell està perdut de sarna. Les mans les duu embolicades amb benes brutes a no poder més. Se li ha fet un voltadits i té les mans horrorosament infectades. Quan la Júlia li ha fet la primera cura, el suc de les ferides li queia líquidament garres avall. Li ha tallat amb estisores les pells que se li sosllevaven i té materialment totes les mans menjades pel mal: no para de gratar. Li hem fet prendre un bany i ha menjat a taula amb nosaltres, però els ulls negres li espurnejaven de febre. Al vespre la cura que li ha fet la Júlia ha durat més de dues hores, i amb les benes noves no fa tant de fàstic, però ha de tenir les mans enlaire perquè se li carreguen de tenir-les penjant, i li fan molt de mal. 

Només ens mancava això. Ja serà difícil que no s'encomani aquest mal als altres i que no acabem essent una família de sarnosos, de la qual tothom se n'hagi d'apartar.

No direm a ningú que l'Ernest és aquí, perquè no sabem quan podrem obtenir el permís de séjour.


La República i la guerra civil.
Diaris i records de Pere Coromines
Pere Coromines (Curial, 1975)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada