divendres, 7 de març del 2014

Barcelona, 7 març 1939

Ara ja sé que en Bayó és a Barbastre, presoner. Gràcies a Déu! Ha sobreviscut. M'ajuda molt i espero poder-hi comptar. En Salvans és a Àvila, concretant el seu grau militar. Dos companys de curs i l'un presoner de l'altre. En Bayó és catalanista (encara guardo els segells que em va portar, de “propaganda racial”) i és molt religiós. El seu pare, arquitecte, deu haver estat de la lliga o potser d'Acció Catalana. El pare d'en Salvans, en canvi, sé que s'havia fet del partit d'en Gil Robles. Durant la guerra el seu fill ja respirava així. Però érem molt amics. Li havia deixat, quan se'n va anar al front, El darrer dels mohicans i ara quan ens vam tornar a trobar em portava els tres volumets intactes. És estrany que quan es va passar a l'enemic no els hi requisessin. No vaig gosar preguntar-ho.
diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada