Abús

Tot ciutadà hauria d'anar alguna vegada al ple del seu poble. Entendria moltes més coses. De com van o com deixen d'anar, gràcies a alguns o malgrat d’altres. De quan havia cobert els plens de Montmeló o Montornès, havia passat unes formidables estones d’avorriment, que després s’han repetit en els plens o les audiències públiques de Barcelona. La distància no és gaire. Per això, quan l’altre dia al diari llegia que molts plens recents –a Sant Celoni, a Caldes, a les Franqueses...– havien tingut gent de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i havien aprovat les seves mocions per obrir la porta a sancionar les caixes i bancs amb pisos buits, vaig pensar, vaig tornar a pensar, que la tasca d'aquests col∙lectius és heroica. De mica en mica, amb una feina de formigueta organitzada i ferma, estan aconseguint fer visible un problema profundíssim que abans quedava bandejat. Ara aquestes mocions són un primer pas, l’administració és lenta per naturalesa i veurem en què queden. Existeixen, però, algunes bufades artificials com per fer-­nos creure que la crisi passa, que es poden tornar a arraconar problemes i responsabilitats. Sembla que vulguin fer com si això només hagués estat un petit sotrac en l’evolució natural de les coses, en els abusos naturals d’unes entitats bancàries, uns negocis que cavalquen sense control, sense més explicacions. Caldrà que no els oblidem: que no oblidem els problemes, ni qui els ha denunciat ni qui els ha volgut tapar.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 7 de febrer del 2014)