Em vénen ganes de tornar a Perpinyà i quedar-me allí, incontrolat. També voldria entrar a Catalunya, procurar passar desapercebut i arribar-me fins a Olesa. Però, i els perills? La mort no m'espanta; però, i la dona, i la filleta? I el nou fill? Ah, terrible incertitud!
A la nit, abans d'adormir-me, recordo una poesia i m'aixeco per anotar-la al bloc:
Era nit, fantasiàvem...
Jo jugava amb les orelles
Tu miraves les estrelles...
i jo les veia més belles
amb tos ulls mig desmaiats
Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945),
(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada