diumenge, 16 de març de 2014

Barcelona, 16 de març de 1939

He anat al metge del coll i nous dolors. No estic bé. L’estat anomenat Txecoslovàquia ha desaparegut. Això potser ha evitat la guerra. Continuo rumiant el fet d’ahir. No me’n sé avenir. Penso que una religió que té aquest poder no es pot morir, és clar, encara que hagin mort tants adeptes i servidors de la seva creença i hagin cremat i destruït els temples. Qui sap si la persecució li ha donat força, com passa amb la persecució política. Passarà això amb el català? A les escoles fan saludar Franco, cantar himnes i resar en castellà. Els més grans fan instrucció militar, per a una altra guerra, mentre aquesta és a les acaballes. Un amic militar i un altre, capellà. Què hi farem! Estic confós. Potser perquè no em trobo bé.

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada