divendres, 14 de març de 2014

Avís


L’exposició fotogràfica d’en Dani Soler a la Garriga i el catàleg que l’acompanya són un petit encís. Una delicadesa per entretenir-s’hi. En Dani ja no hi és, però la força i la peculiaritat de la seva mirada queden perfectament retratades. Una fotografia és la captura d'un retall de realitat, però també és una mirada única. A l’exposició a la sala Andreu Dameson s’abracen harmònicament dues perspectives d’allò més singulars: la d’en Dani, a qui t’imagines embadocat i distret amb les petites coses, des dels infants que es tiren a la piscina del balneari Blancafort fins aquell plàtan acabat de podar; i la de la cineasta Meritxell Soler, una de les seves filles, que ha comissariat l’exposició i ha confegit un catàleg d’un bon gust extraordinari. De debò, una peça de col·leccionista. Hi ha un grapat d’estampes que t’atrapen: l’últim dia del cafè de can Xic Corder, el pessebre d’en Tita, les “pintades fatxes”, amb la creu dels Caiguts, al capdamunt del Passeig, la filera de joves amb moto i aire de James Dean a Rebelde sin causa, la Paquita –la seva dona– posant en una torre modernista, les protestes per l’escola bressol i per “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”...Descobrim el Dani Soler més íntim i sorprenent. I també la mirada especial, la sensibilitat penetrant de la Meritxell Soler. Dues revelacions. Fins aquest diumenge tenen temps d’anar a veure En Dani, secret: La Garriga a través de la seva càmera”. No podran dir que no els he avisat.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 24 de gener del 2014)

* La imatge: Còpia de laboratori feta per Dani Soler, de l'estació de tren a La Garriga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada