dissabte, 15 de març de 2014

Barcelona, 15 març 1939

En Bayó ha tornat, amb el cap pelat al zero. Després de parlar molta estona, juntament amb els meus pares, quan hem quedat sols m'ha dit que pensava estudiar per a capellà. M'ha deixat parat i glaçat. Jo m'imaginava molt diferents de com el veig a ell els estudiants de capellà. A casa i a tota la família de Ribes no tenim bona opinió dels capellans i no sé si els diré això d'en Bayó. Però potser els anirà bé per anar canviant. Ara la meva mare va a missa. Va a Sant Josep de la Muntanya cada diumenge, de bon matí. Segur que és una prometença, perquè jo em posi bo, trobi feina, etc. També veig que té devoció a Gemma Galgani. Però són prometences i devocions. Jo veig els estudiants de capellà sempre pensívols, una mica avorrits de la vida, i ell és tan obert, que fa bromes i té èxit amb les noies, que fa esport i juga molt bé a futbol (fumbol, diu ell), que li agrada la lectura, que va al cinema... Què li ha passat? Un noi tan intel·ligent (sempre treia molt bones notes de matemàtiques), si es vol consagrar, com diu, a Déu, no el serviria igualment en el camp de la ciència? Com pot renunciar a l'amor, a formar una família, al goig dels fills, a tot? Com en dos mesos se m'ha capgirat el món, el que vivia i el que jo m'havia fet!

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada