Barcelona, 3 març 1939

El sant Medir de quan era petit. Em trobo més bé, però el metge continua ordenant repòs i medecines, sense deixar d'alimentar-me força. Encara no ens ha aclarit ben bé què tinc. Potser no ens ho volen dir o els pares s'ho callen. Veig la mare que dissimula, però està preocupada. Avui ha vingut un altre amic i hem estat bé, com si s'hagués rehabilitat pel meu fred comentari d'ahir. Ara el trobo fred i penso que jo estava fluix, cansat i una mica malhumorat. Com canvia el caràcter d'un dia per l'altre! També és així l'amor? En canvi, m'estimo igualment la feina de l'any passat i la professió. M'agradaria treballar per ajudar els pares. Però també vull llegir molt i estudiar molt.

Dies de memòria 1938-1940:

diari d'un mestre adolescent, 

Joan Triadú

(Edicions Proa, 2001)