Carta d'Àngel Ferran i Antoni Vilà a Carles Pi i Sunyer

Toulouse, 31 de març de 1939

Sr. Carles Pi i Sunyer

París

Estimat amic:

Hem rebut la vostra apreciable lletra del 26 corrent, el contingut de la qual us agraïm de tot cor. 

Referent a la petició que us fèiem en la nostra anterior, ja podeu pensar que en fer-la no fou pas sense necessitat; ens trobem dissortadament en situació ben delicada quant a recursos materials. Ella ens ha privat darrerament de poguer pagar el compte de restaurant de la Maison des Étudiants tot i la seva modicitat. Aquest nou entrebanc en el rosari que vàrem començar a desgranar ja fa més de dos mesos, ens va portar al davant de M. Sermet, que ja deveu saber que és una mena de segon de bord de M. Soula, el qual ens digué que si no podíem pagar, com que l'acolliment que se'ns dóna era una obra de beneficiència, és clar que també ens hi podíem acollir. Nosaltres hauríem preferit no haver hagut de fer aquesta gestió, i no pas perquè no haguem trobat prop de l'esmentat i de la resta del Comitè universitari un acolliment i un tracte que mai no sabrem prou com agrair, sinó perquè són démarches a les quals no estem avesats. 

Agraïm de totes maneres el vostre oferiment i comprenem l'interès que teniu per saber una adreça a la qual escriure'ns cas de necessitat, ja que són molts els que ací coneixen la vostra lletra damunt dels envelops. De moment no en tenim cap, però estem cercant la manera de posar-nos en relació amb algú, i tot seguit que ho haurem pogut fer us ho comunicarem. També us fem saber, no us n'ofengueu, que si ens calgués atendre alguna necessitat urgent, recorreríem a vós com a un bon amic que sap fer-se càrrec de tot. Entretant, no ens oblideu i feu tot el que estigui a la vostra mà perquè no siguem oblidats...

Ja veieu les "coses" que obliga l'exili. Tant de bo no ens en vinguin de pitjors. Tot amb tot, el que dieu en la vostra lletra que esteu treballant en coses d'interès comú, els vostres oferiments i l'assistència que se'ns dóna, demostra que no estem desemparats i que enmig de la dissort no manca un esperit de solidaritat. 

No us amagarem, no obstant, que l'esdevenidor es presenta per nosaltres en aquests moments ple d'incertituds. Abans de trepitjar terra francesa férem molts de projectes que la crua realitat ha anat esvaint. Una cosa, però, ens angunieja més que cap altra, i és la impossibilitat de posar-nos en comunicació amb les nostres mullers i els nostres fills, que tenim allà baix i no en sabem res, ni directament ni indirectament. Els nostres pensaments van contínuament vers aquests éssers volguts. Cada hora que passa ens preguntem quina deu haver estat la seva sort. Posar-nos en comunicació amb les nostres famílies ha esdevingut per a nosaltres el problema capital, i mentre no el tinguem resolt ens veiem en la impossibilitat de fer plans per al dia de demà. 

Per altre costat ja veieu com ha esdevingut de confosa la situació internacional. De fet, els nostres problemes no són més que ele corol·lari dels temps revolts que vivim. Haguéssim fet el que haguéssim fet, la nostra sort hauria estat sensiblement igual. Nosaltres tenim la impressió que les democràcies han perdut la partida i que ja no es defensaran. Si la guerra esclata, i tot sembla indicar que marxem vers la guerra inexorablement, aquest fet no podrà ésser considerat més que com la conseqüència ineluctable de la covardia i de la indecisió que han ambientat les relacions entre els pobles durant aquests darrers temps. En bona fe hom no sap què desitjar, perquè és evident que cada nou problema resolt crea nous problemes encara més virulents, i que el vocabulari polític té un valor diferent segons la latitud.

Una estreta abraçada dels vostres amics:

Àngel Ferran
Antoni Vilà

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 

Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.

Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 

(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)