dijous, 6 de març de 2014

Carta de Francesc Trabal a Carles Pi i Sunyer

Montmorency [c. març de 1939]

Sr. Carles Pi i Sunyer
París

Estimat Pi.

Per no venir tan sovint, a prendre el vostre temps, us faig, avui, aquestes ratlles. 

Estic molt content perquè acaba de solucionar-se, de moment, el meu sojorn aquí. Ara mateix acaben de donar-me autorització per fixar-me a Montmorency amb la meva muller i la meva mare per a un mes, i sembla que després aniran prorrogant el permís de séjour. Per aquesta banda, doncs, estic més tranquil i ja sabeu que podeu manar-me a Montmorency per tot absolutament.

Tinc noves de Toulouse. Al meu germà Josep Ma. li ha passat una cosa desagradable: en Torres Ullastres li ha negat autorització per a menjar al restaurant diguem-ne col·lectiu perquè li ha dit que li calia autorització expressa de Frontera. I en quant als Bombers no hi ha hagut manera de voler-l'hi al·legant que estava complet. A més no té cap permís de séjour a Toulouse, puix que no figura en les llistes que els Torres / Bransuela han fet per al Dr. Soula. El mateix passa a altres companys nostres: ni l'Oliver, ni Jordana, ni l'Obiols, etc. figuren enlloc. El Comitè Universitari de Toulouse ha escampat una circular demanant diners per als refugiats espanyols intel·lectuals que protegeix. Jo he vist una d'aquestes circulars, la que ha estat enviada al Comitè d'Intel·lectuals de París. I bé, la llista de refugiats és encapçalada amb el nom de Pompeu Fabra, i hi han coses tan desagradables com aquesta: en la llista figuren com mebres de la Institució de les Lletres Catalanes l'Avel·lí Artís, en Ramon Vinyes, en Guansé, en Francès, etc. A més figuren com escriptors, catalans que ni són periodistes. Tota la família Serra Baldó amb unes rastelleres de títols per cadascú de la família, com si no fossin ni parents. En canvi en aquesta llista no hi figura ni els Jordana, ni Soldevila, ni l'Oliver, ni Armand Obiols, ni el meu germà, ni jo (en la data de la circular jo era a Toulouse) ni Roure-Torent, ni d'altres que ara no recordo. L'Oliver m'escriu en el mateix sentit i em diu que per ara no els han repartit res de diners. En Jordana també coincideix en la mateixa informació. Crec, amic Pi, que potser convindria que a Toulouse, a més dels Serra Baldó figurés algú altre al Comitè Universitari. Al meu germà, professor de l'Institut de Sabadell, sembla que el Sr. Ullastres li ha dit que per menjar amb ells calia ésser professor d'universitat. A més, segons em diu l'Oliver, un dels intel·lectuals protegits pel Comitè Universitari de Toulouse hi figura com "Maestro repostero...". Excuseu, però no és broma.

No us estranyi que us expliqui tot això, puix m'hi crec obligat. Penso tenir el deure de tenir-vos al corrent de tot el que jo sàpiga.

He rebut carta de Santiago de Xile en la qual ens proposen un projecte que pot ésser d'una gran eficàcia: proposen finançar una revista feta per nosaltres, per l'estil de la revista mensual francesca Le Mois, escrita en castellà i que servís per propagar les coses de Catalunya a l'Amèrica del Sud i altres països. Això, diuen, podria servir per viure a França un petit grup d'escriptors. Ells també són partidaris de, si és possible romandre a França o a Bèlgica, no moure's i així les despeses de desplaçament poden convertir-se en ajut financer directe. M'agradarà parlar amb vós d'aquest projecte un dia d'aquests.

A més, han enviat 2.500 francs per a la gent de la Institució que també us diré com hem distribuït.

Sembla que aconseguirem allò de les autoritzacions d'escriptors francesos de versions al castellà o català. Ara s'ha de fer, només, una gestió prop dels editors, puix que la major part d'obres són propietat dels editors i no dels autors.

Bé, us tindré sempre al corrent de tot el que faci o sàpiga, i mentrestant tota l'amistat del vostre

F. Trabal

Francesc Trabal
Chez M. Kaiser
8 rue de la Poterne
Montmorency
(S. et O.) 

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada