diumenge, 27 d’abril de 2014

Galeta


Un migdia d’aquesta setmana, que encara que no ho sembli és febrer i és hivern, vam dinar al pati. Per causa del meu mal de coll, vam dinar sopa al sol –“ja em pegdonagan si no ho dic tot a l’hoda”– i de postres, unes galetes delicioses d’una casa fundada el 1894. Qui li havia de dir, a aquella galeta artesanal rebesnéta d’una fórmula inventada més d’un segle abans, que seria cruspida en un pati assolellat d’un febrer que no sembla febrer? (La galeta segur que exclamaria: “ja no fa el fred que feia”). Però aquesta faula domèstica m’ha fet pensar en el mossèn de Marata, mossèn Mateu, que va anar a Austràlia a fer de missioner, en el mateix segle que va néixer la nostra galeta. En una història deliciosa que recollia aquest diari, el 1871 –el 1871!–, amb 29 anys, mossèn Facundo Mateu va deixar Marata per anar fer tasques evangelitzadores i educatives a Perth i a Albany. S’hi va estar fins al 1910, quan va morir, a Perth. Entremig, el 1900, hi va haver un petit lapse de temps en què va visitar Marata. Després de la seva aventura, de tot el que havia vist, com devia mirar-se Marata? Potser ja va exclamar: “he vist coses que mai creuríeu”... Seguint el fil de la galeta galàctica, qui li havia de dir, al prelat, que més d’un segle més tard una escola d’Albany portaria el seu nom? Qui li havia de dir que una rebesneboda intrèpida rescataria la seva història? “Qui ens ho havia de dir” fa de molt bon dir davant d’històries falagueres, la delícia de la sorpresa.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 21 de febrer del 2014)

* Imatge de mossèn Mateu, recollida per EL 9 NOU.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada