Postal

Tinc una teoria del contuberni sobre la postal que va tardar gairebé 39 anys en arribar al Figaró, procedent de Caldes de Montbui. La postal felicitava l'aniversari d'un nen de tres anys i mig, que ara en té 42. El carter la va trobar a la bústia de sota les escales de Figaró (la tenen present, oi, la bústia de la plaça de Figaró?). Sembla que algú, a qui devia haver anat a parar per error, la va trobar per casa i la va tornar a la bústia perquè arribés al destinatari correcte. Ara els revelaré qui és aquest algú: Pere Calders. D'acord que fa uns anys que se'n va anar i l'Any Calders ja ha passat, i si ja ha passat, en aquest país no cal tornar-ne a parlar, per què remoure les coses i els anys commemoratius? Però ha estat cosa de Calders, segur. Una entremaliadura fantàstica com aquesta, amb tot de detalls escaients per al temps i l'estat de coses en què ens trobem, és marca de la casa Calders. Una pista: la postal arriba amb un segell de dues pessetes amb la cara de Franco. Una altra: a Barcelona s'obre aquest abril una nova llibreria, la llibreria Calders. Per no parlar d'altres referències literàries evidents, com que “el carter sempre truca dues vegades”, encara que entremig passin 39 anys. S'imaginen d'agafar un tren cap a casa un dia i arribar al cap de 39 anys? S'imaginen d'anar de rebaixes un estiu i tornar guarnida al cap de 39 estius? La fàbula esbotza temps i espai, encara que sempre et pugui sortir una moneda amb la cara de Franco.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 28 de febrer del 2014)