Entràvem o
sortíem de l'Esquerda, a Granollers, tot segons com es miri, perquè
l'inici del cicle de Cants i Autors amb en Belda va ser esclatant.
Repartien uns fulletons de la concentració de diumenge passat a la
Porxada. Em va sobtar. Era per demanar que el ple de Granollers
aprovés la declaració de territori català lliure i sobirà. Un cop
fessin via l'Ametlla i la Garriga, després seguits per vuit pobles
més de la comarca, em va sobtar que a la capital del Vallès aquesta
opció encara no s'hagi debatut i votat en ple. I que una
concentració ho hagués de recordar. Em va venir al cap el gest de
Núria Albó, exalcaldessa de la Garriga pel PSC entre 1979 i 1987,
escriptora, figura ferma, publicant un article a EL 9 NOU l'agost
passat en què defensava la independència de Catalunya. Ho feia,
entre d'altres termes, apel·lant a l'entusiasme i la mirada de
futur. Era l'agost passat, sí, just quan alguns encara deien que la
manifestació més gran de la història del país -hem vist després-
havia de ser pel pacte fiscal o d'altres arguments de prestidigitació
inintel·ligibles. No sabem què passarà en endavant ni si tots els
anhels seran escoltats ni si serà possible superar estratègies
gallinàcies o altres giragonses de partit. Però els actes de
prestidigitació de quincalla, vinguin d'on vinguin, tinguin la
pretensió que tinguin, ja no passen. Tothom, ara, hauria d'estar a
l'alçada i escoltar un clam central, d'il·lusió, de futur.
Granollers, també.
Més que escoltar aquest cant es tractaria potser de composar-lo per part d'aquells municipis que declaren la sobirania del propi territori legítim incloent l'altra part on no ostenten cap legitimitat. El municipi declarat sobirà hauria de començar per restringir-se en l'àmbit establert i en tot cas federar-se amb aquells altres que sobiranament han pres decisions similars.
ResponElimina