Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 20 de gener de 1939. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 20 de gener de 1939. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de gener del 2014

20 de gener de 1939.

La pressió de la lluita a les comarques del Penedès fa més repetits els metrallaments de la carretera i els bombardeigs a tota la rodalia de Vallirana.

Dietari 1929-1959, 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

20 de gener de 1939.

El mateix dia 20, Lluís Companys pronuncià un discurs que, més que obeir a la seva pròpia iniciativa, va ser sol·licitat pel president del Consell de Ministres i ministre de Defensa Nacional, doctor Negrín.
"I era a vigílies de caure Barcelona -explica Josep Maria Poblet a Vida i mort de Lluís Companys- que Negrín -a bona hora!- li va demanar que parlés al poble de Catalunya. Companys, tant a repèl com es vulgui, ho va fer. I diem a repèl perquè fins aquell moment crucial i de feia temps, com hem pogut veure, l'havien deixat al marge dels esdeveniments tant polítics com militars".
(...)
"Catalans! -deia [Companys] en un determinat moment-: Tot el que significa i vol i ha estat i pot ser Catalunya, tot, demana de nosaltres el sacrifici sense mesura. Tot el que feu i doneu en dolor i en sang és en defensa de la nostra terra estimada. Penso en el sentiment del meu poble i en tots els racons on es confonen les seves inquietuds. Ho tinc en compte i torno a dir-vos que la dignitat, la conveniència, i les possibilitats i les esperances, els fets com són, ens obliguen a multiplicar els recursos i les energies per tal que cada arbre, cada planta, cada racó i tots els pits i braços de Catalunya es converteixin en una fortalesa vivent on s'estavelli la força dels invasors."

La batalla de l'Ebre 
i La caiguda de Barcelona, 
(Pagès Editors, 1999)

20 de gener de 1939. Per la defensa de Catalunya

PER LA DEFENSA DE CATALUNYA.
ELS BATALLONS DE VOLUNTARIS D'ACCIÓ CATALANA REPUBLICANA.

L'hora actual exigeix la màxima aportació de totes les forces polítiques del país en la suprema tasca de fer invencible la nostra resistència i salvar l'existència de la Pàtria. L'evolució del món, en relació amb la nostra guerra, el moviment de les Democràcies, que comencen a veure clar on és llur interès, serien inútils si un triomf dels invasors desfeia la nostra Pàtria i anul·lava tot l'esforç que hem fet de fa dos anys i mig.
Acció Catalana Republicana, atenta als imperatius d'aquesta hora, vol contribuir a l'esforç conjunt amb l'aportació personal dels seus afiliats, i organitza, d'acord amb la Subsecretaria de l'Exèrcit de Terra, uns batallons de voluntaris que aniran a defensar amb les armes als dits la terra catalana.
Tots aquells socis de les diverses entitats d'A.C.R. o dels "Amics de la Publicitat" que vulguin contribuir a la creació d'aquestes unitats de voluntaris són invitats, doncs, a passar a inscriure's pel local central, Rambla de Catalunya, 64, principal, de les 4 a les 8 de la tarda d'avui.
També es prega a tots els afiliats qeu pertanyin a alguna de les lleves cridades darrerament que abans d'incorporar-se al C.R.I.M. corresponent passin amb tota urgència pel Secretariat Militar d'Acció Catalana Republicana, on se'ls informarà d'un afer de gran interès. 
Esperem que dintre de breus dies els nostres amics que s'enrolin en aquests batallons formats sota l'Ègida d'Acció Catalana Republicana duran llur aportació als esforços que fa l'Exèrcit de la República per barrar el pas als invasors i alliberar la terra catalana dels seus enemics. El deure més sagrat del patriotisme català avui és aquest: salvar Catalunya. Com sempre, els homes d'Acció Catalana han d'estar a l'alçada de les circumstàncies i complir amb la Patria.

Nota apareguda al diari La Publicitat.
Divendres 20 de gener de 1939.

20 de gener de 1939.

(...) Em trobo millor que ahir i no tinc una visió tan negra de les coses. Passem dies terriblement difícils, però no sembla que aquests neguits hagin de durar molt.
Escric unes divagacions sobre la funció dels grups i cenacles literaris. Em pagaran 500 pessetes per 20 quartilles; és el treball més ben retribuït de tots els que he fet fins ara. 
A primera hora de la tarda vibren molt els vidres i se senten unes formidables explosions cap al cantó de la Plana. Anem als Sis Avets i veiem, enllà dels boscos, un gran núvol de fum gris i terrós. És un dels bombardeigs més forts i impressionants que he sentit durant la guerra. Feia por com una commoció geològica; però després la tarda de gener era mansa, suau, amb nuvolets i cel pur.

El vel de maia.
Dietari de la guerra civil (1936-1939), 
(Edicions Destino, 19754)
Escrit des de Viladrau.

20 de gener de 1939

Avui s'ha fet saber al president de la República, don Manuel Azaña, que se li ha trobat allotjament digne a Llavaneres, perquè no és prudent continuar vivint a la finca de "La Barata", al costat de Terrassa [en terme municipal de Matadepera], on ha viscut durant quasi tot el darrer any, tret d'algunes setmanes en què s'instal·là a Montserrat. 

(...)

El doctor Negrín, que sempre s'ha mostrat partidari d'una resistència numantina, demanà fa dos dies al president Companys una al·locució per ràdio dirigida als catalans. (...)
"En aquesta guerra, catalans, ens ho juguem tot, fins el nostre nom.Sento la vergonya i el dolor immens que em revolten amb glopades de coratge i de ràbia, en pensar en la gran extensió de terra catalana de les comarques lleidatanes i tarragonines que està en poder dels invasors. Em tremola el cor de pensar-hi. Però, catalans, no han d'anar més endavant. Cap de nosaltres no ha de restar inactiu: totes les hores; totes les forces, totes les inquietuds, totes les energies humanes i sobrehumanes per barrar el pas a l'invasor."
(...)
"Amunt el cor i clavats de peus a terra" Hem d'ésser de granit i de flama. Sota les hores aspres que són i que puguin venir es manté la confiança que molts factors fan albirar. Aguant, que els dies es precipiten a favor de millors possibilitats! Amunt!"
El senyor Companys ha acabat la seva al·locució afirmant que avui mateix ha visitat la tomba de Francesc Macià, en la qual ha dipositat unes flors. "Llavors he sentit, i fins i tot crec haver dit això: 'Descansa. No hi arribaran. No pertorbaran el teu descans. No profanaran el teu sepulcre. Visca Catalunya! Visca la República!'."
L'al·locució ha durat quasi mitja hora i en alguns llocs públics s'ha seguit a través d'altaveus, ja que són poques les famílies que disposen d'un aparell de ràdio, sobretot després de l'ordre de lliurament establerta pel control policial.

(...)

La premsa barcelonina atorga gran importància a les manifestacions que se celebren en diferents països europeus, en contra de l'embargament d'armes per a Espanya, considerant que només ha perjudicat el bàndol republicà, igual que la retirada de les tropes estrangeres.


Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 
(Un relat periodístic dels últims 49 dies 
de la Catalunya republicana)