Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Garriga Secreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Garriga Secreta. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de març del 2014

Avís


L’exposició fotogràfica d’en Dani Soler a la Garriga i el catàleg que l’acompanya són un petit encís. Una delicadesa per entretenir-s’hi. En Dani ja no hi és, però la força i la peculiaritat de la seva mirada queden perfectament retratades. Una fotografia és la captura d'un retall de realitat, però també és una mirada única. A l’exposició a la sala Andreu Dameson s’abracen harmònicament dues perspectives d’allò més singulars: la d’en Dani, a qui t’imagines embadocat i distret amb les petites coses, des dels infants que es tiren a la piscina del balneari Blancafort fins aquell plàtan acabat de podar; i la de la cineasta Meritxell Soler, una de les seves filles, que ha comissariat l’exposició i ha confegit un catàleg d’un bon gust extraordinari. De debò, una peça de col·leccionista. Hi ha un grapat d’estampes que t’atrapen: l’últim dia del cafè de can Xic Corder, el pessebre d’en Tita, les “pintades fatxes”, amb la creu dels Caiguts, al capdamunt del Passeig, la filera de joves amb moto i aire de James Dean a Rebelde sin causa, la Paquita –la seva dona– posant en una torre modernista, les protestes per l’escola bressol i per “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”...Descobrim el Dani Soler més íntim i sorprenent. I també la mirada especial, la sensibilitat penetrant de la Meritxell Soler. Dues revelacions. Fins aquest diumenge tenen temps d’anar a veure “En Dani, secret: La Garriga a través de la seva càmera”. No podran dir que no els he avisat.

(Article publicat a la contra del diari EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 24 de gener del 2014)

* La imatge: Còpia de laboratori feta per Dani Soler, de l'estació de tren a La Garriga.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Inquietant

En Roger Mas va actuar dissabte passat a l’església de la Doma, de la Garriga, dins el cicle Terra de Sons. Sembla un lloc adequat per algú que ha tret discos amb noms com Mística domèstica o Cançons tel·lúriques. Ara ho direm d’una altra manera: era de nit i el concert era dins d’una església –particularment deteriorada– al costat d’un cementiri. Va ser vist així que en un moment del concert, en Mas, irònicament afilat, va dir: “Mai havia actuat en un lloc tan inquietant”. I vam riure. I vaig pensar que era un detall que m’havia passat per alt. Mai no l’he trobat inquietant, la Doma: jo, que sóc forana, l’he vist més com un conjunt monumental, amb l’església i un retaule espaterrant com a principal patrimoni, que no pas com un cementiri. No crec que als garriguencs –vull dir, “els de tota la vida”– els sembli inquietant, perquè ja forma part del propi paisatge vital. I qui l’ha visitada, com el patrimoni que és o per veure-hi un concert, tampoc. A Montmeló vaig créixer en un barri al costat del cementiri, Can Tabola, aleshores pengim-penjam, sense urbanitzar. A l’escola, els nens, per qui allò era un espai perifèric d’extramurs, em preguntaven si no em feia por. Allò que són els millors veïns és ben veritat. Aquest cap de setmana, la colla de La Garriga Secreta, que ha fet un llibre excepcional sobre la Doma, hi fa unes visites guiades. Tot el que es coneix, que se sap com és, no només no fa por sinó que s’aprecia. Si hi van, més que por, la passaran bona.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 19 d'abril del 2013)

* Foto de Josep Xavier Sànchez