Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Método 3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Método 3. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 d’abril del 2013

Palla


Tota la bullanga al voltant de l’agència d’espionatge Método 3 sembla una gran bola de neu que no para d’engreixar-se. Llenya al foc i que rebenti. Una mica com a l’època en què les ciutats –i sobretot, la capital catalana– semblaven assetjades tothora per l’incivisme. Aleshores tot ens portava a conclusions incíviques. Ara, tot ens mena a veure espies, il·legalitats i baixeses per tot. Això no treu que hi ha motius a cabassos per dur-los inflats, però mirar de destriar el gra de la palla és una operació altament higiènica. L’altre dia el diari El Mundo publicava que Jordi Terrades, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers i diputat del PSC al Parlament, hauria demanat una investigació a Método 3. Ell ho nega. Hauria demanat saber si els convergents Pere Macias i Felip Puig formaven part d’alguna societat privada (el teló de fons és el cas Palau). Això ni és espionatge ni és res il·legal. Són informacions que es troben en registres públics, oberts a tothom. Mirant per les xarxes socials, algú ja demanava la dimissió de Terrades per espionatge. Ja em perdonaran, però si Terrades ha de deixar algun càrrec polític no serà per aquesta ximpleria sinó per afavorir una certa renovació: regidor de govern municipal des del 1983, primer a Canovelles, i després, des del 1995 a Granollers; president, en diferents etapes passades, de diversos ens comarcals, i diputat al Parlament des del 2001. Aleshores parlaríem en termes de regeneració, no de fantasmes.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 1 de març del 2013)

dimarts, 9 d’abril del 2013

Carn d'olla de botox

Qualsevol persona o cosa que hagi tocat o ensumat Método 3 ara és motiu d’ofensa, d’escarafalls. Crit al cel i vés inflant la pilota: l’afer d’aquesta agència de detectius s’ha convertit en una gran pilota per fer escudella de quincalla, un aiguabarreig indigest que ja no se sap on va començar. Han sortit una gran quantitat de notícies sobre Método 3, i quina és l’única que reposa als jutjats? Una conversa l’interès de la qual s’ha inflat com es deu inflar el botox, una conversa entre l’ex d’un fill del president Pujol –que no està en política, ni l’ex ni l’hereu– i Alícia Sánchez–Camacho, la presidenta del PP català (podria passar per oxímoron). El ciutadà normal –posem que existeix el ciutadà i el normal– em sembla que fa temps que ha perdut el fil de la història: tot el que ha anat sortint és tan sòrdid i rocambolesc que resulta difícil comprendre la velocitat d’aquesta bola de merda llançada pel pedregar. Qualsevol indici d’espionatge –encara que no sigui espionatge– provoca un mantra de planys públics. I em sembla que tot té una mica de farsa: quan vas a una botiga d’espies, t’adones que l’espionatge quotidià i personal és d’allò més natural. La gent compra ginys per investigar el del costat i les botigues d’espies no només existeixen sinó que rutllen. No sento cap crit al cel. Tant en política com al carrer, sobra carn d’olla embotornada de botox i establerta al cap.

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana del 5 a l'11 d'abril del 2013)