Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Esteve de Palautordera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Esteve de Palautordera. Mostrar tots els missatges

diumenge, 4 de maig del 2014

Dansar


Hi ha un moment en què el coreògraf i ballarí Joan Serra comenta que l’escola bressol descuida l’expressió del cos. “I és una putada perquè és quan el nano descobreix la vida, comença a caminar, comença a saltar i a més a més, ve d’un estat on el llenguatge corporal és el primer.” Abans ha dit: “el cos és l’instrument per ser un bon metge, per ser un bon fuster, per fer qualsevol cosa”. Tot això ho afirma en el reportatge del programa La Sonora, que es va passar al Patronat de la Garriga dissabte passat, com a homenatge al coreògraf. Després, dues alumnes de l’escola de música de la Garriga van recordar-lo amb uns textos emocionants que revelaven el caràcter especial d’aquell “mestre diferent” que havien tingut. I després, va venir la segona gran revelació: l’espectacle de dansa “La Via Crucis”, de la Factoria Mascaró, de la qual era coodirector Joan Serra. Jo, que no sóc públic de dansa, vaig xalar davant aquella barreja vibrant de folklore i dansa i moviment corporal que et captiva, que t’agafa de la mà, se t’endú lluny i no et deixa anar ni un instant. Si ho volen comprovar per vostès mateixos, el 22 de març la Factoria Mascaró ballarà a Sant Esteve de Palautordera, on Joan Serra va viure molts anys. Jo, d’aquell dissabte, m’enduc aquesta revelació i l’agraïment perquè segueixen ballant. Perquè l’endemà les gitanes de Sant Esteve i de l’escola de música de la Garriga van fer festa grossa a la plaça, com convé. I perquè –nota mental– tornaré a veure dansa.

(Article publicat el divendres 14 de març de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)

dissabte, 3 de maig del 2014

Gitanes


Mai n'he ballat. Podríem convenir que mai he tingut una traça especial per ballar (Ep, però tot pot arribar!). Tanmateix, les gitanes em cauen bé. Aquella entrada fent voleiar el mantell, el mocador o el braç sempre m'ha semblat una glopada d'energia. Per fer xerinola i un xic el burro, qui no l'ha imitat, saltant entre amics? Els bots feliços d'entrada, com a primer graó de la gresca que puja. És l'alegria que van transmetre les gitanes de Sant Esteve, on el cap de setmana passat van homenatjar el coreògraf i ballarí Joan Serra (1947-2013), que hi va viure molts anys. A Sant Esteve van recordar-lo ballant, oferint el ball d'homenatge que havia creat amb Jaume Arnella el 2009. Si era una celebració veure'l ballar, no hi havia altra manera de celebrar-lo. Vaig veure'l ballar una vegada a la Garriga, saltironejar harmònicament en aquest ball d'homenatge i en el ball de cintes. Acompanyat d'Arnella, va ser una imatge d'una estètica inoblidable, impactant, que ara he vist condensada en el títol d'aquest documental: “Els peus són el llapis del meu llenguatge”. Hi apareixen alumnes de l'escola de música de la Garriga, a la qual va estar vinculat per a recuperar el ball de gitanes. Demà el passaran al Teatre El Patronat de la Garriga, on, a més, un espectacle de la Factoria Mascaró li retrà tribut. Les gitanes del Vallès es donen les mans en agraïment a Joan Serra. Belluguet, el llapis segueix dibuixant formes i festa perquè l'ànima se sàpiga desperta.

(Article publicat el divendres 7 de març de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)

dimarts, 26 de juny del 2012

Cric

Hi ha festivals que es posen el nom de festival i són una cosa sui generis. I després hi ha circs que es fan dir crics i no ho són tant. O sí, depèn de com s'agafi. Segons el diccionari, “cric” és sinònim de gasiu. L'adjectiu no fa el pes per parlar de la programació del festival Circ Cric, aquest cau màgic d'en Tortell Poltrona i companyia que des de Sant Esteve de Palautordera ens regala una oferta cultural altament atractiva, que reclama a crits una centralitat en música, dansa, teatre i circ, és clar. M'he meravellat en resseguir-la, des dels concerts d'abril i maig (Mishima, Mazoni, Very Pomelo, Paul Fuster, La Troba Kung-fú...) i fins al circ i teatre d'alt voltatge, per descomptat. Al peu del Montseny, en una carpa on tot és possible, aquest artista i la seva colla fetillera cuinen un gruix de propostes per llepar-s'hi els dits. Ara sols falta que la comarca i més enllà tinguin prou gana i afany per agrair-les i respondre-hi. M'he fixat unes quantes cites al calendari per anar-hi, deures que hem de fer quan comprovem que els altres ja els han fet i ens serveixen en safata un festival d'aquestes dimensions. Il·lusionisme pur, que ve d'il·lusió. Si no volem que la processó vagi per dins, en tenim la primera oportunitat aquest cap de setmana, amb els concerts del singular i trempat Agrofest Som del Montseny. “Cric” és també una “màquina portàtil que, empenyent per sota, pot aixecar un cos molt feixuc”. Ja seria més això.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 5 d'abril de 2012)