Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22 de març de 1939. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 22 de març de 1939. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de març del 2014

22 març 1939. Rovira i Virgili.

A Francesc Trabal,

Rieumes, 22 de març del 1939

Amic Trabal: Per conducte de l'amic Jordana he rebut el qüestionari que vós li havíeu tramès.
Us en retorno adjunts dos exemplars, un de meu i un altre de la meva filla (per si creieu que és útil de presentar aquest darrer). Els hem omplert a consciència. Però podeu fer-hi modificacions, si us semblen convenients.
També per conducte de l'amic Jordana he rebut, en dos lliuraments, el subsidi corresponent al mes de març. Us dono ben cordialment les gràcies per les vostres gestions en la consecució d'aquest ajut als membres de la Institució.
Jo segueixo ací, molt ben tractat personalment, amb la meva família, però amb la recança de l'isolament geogràfic. De totes maneres, cada setmana vaig a Tolosa de Llenguadoc i veig els nostres amics pompiers i altres.
Tinc molt de temps per a llegir i escriure i me n'aprofito. He enllestit la sèrie d'articles sobre el meu viatge a la URSS (11 articles inèdits a afegir als 19 publicats a La Humanitat) i estic acabant una mena de memòries de l'èxode que s'intitula Els darrers dies. Això, de moment, no té altre objecte sinó fixar les meves impressions d'aquelles jornades, ara que el record és viu.
Records als companys i amics que trobeu per aquí a dalt. Cordialment us saluda el vostre amic i company

A.Rovira i Virgili  

Cartes de l'exili,
Antoni Rovira i Virgili
(Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002).

Arles, 22 març 1939. Moral i Querol.

Avui m'he escapat ben just d'anar al Camp de Barcarès. Primer gran perill. Cadja dia es fan llistes noves de gent disponible per a entrar al Camp de Barcarès.

Em fa por d'entrar a un Camp. Em sembla que allò és la negació més absoluta i que sortir-ne ha de ser molt difícil. Què cal fer?

Diari d'un exiliat. Fets viscuts (1936-1945), 
(Biblioteca Serra d'Or, desembre de 1979)

París, 22 de març de 1939

Avui he escrit carta a l'amic Esteve Terrades, i li dono els noms de tots nosaltres perquè ens obtingui el permís d'anar a l'Argentina.

Sí, però com hi anirem? D'on traurem els diners per al viatge i per al primer temps d'estar allí?

La República i la guerra civil.
Diaris i records de Pere Coromines, 
Pere Coromines (Curial, 1975)

22 març 1939. Diari d'un exili.

L'endemà [avui, 22 de març], a la mateixa hora, al mateix Bar André, després de l'ocupació de Memel per Hitler, les sirenes, que no havien parat de tocar tota la tarda, semblaven portar en el seu so lúgubre l'anunci de catàstrofes imminents. I ens privaren de pensar amb l'eufòria que es mereixia en la carta rebuda de Trabal comunicant-nos que ho tinguéssim tot preparat per a marxar al castell a principis de la setmana vinent.

Etapes d'una nova vida. Diari d'un exili, 
Sebastià Gasch (Quaderns Crema, 2002)

Carta d'Àngel Ferran i Antoni Vilà a Carles Pi i Sunyer

Toulouse, 22 de març del 1939

Sr. Carles Pi i Sunyer
París

Estimat amic:

Amb l'objecte d'establir contacte amb un vell amic al mateix temps que per a demanar-vos un servei que creiem que està al vostre abast prestar-nos, us adrecem la present lletra des de Tolosa de Llenguadoc on hem trobat un port que, després de nombroses i ben sovint dramàtiques vicissituds, ens sembla ara com ara força segur. 

No volem cansar-vos amb el relat de la nostra odissea, amic Pi, ella és molt semblant a la de tant de dissortats compatriotes que, allunyats de Catalunya i havent deixat en ella llurs mullers i llurs fills, llurs pares i germans, llurs parents i amics, viuen anguniosos pensant nit i dia en les dissorts de la Pàtria, sense noves de llurs éssers volguts, amb la salut crebantada i amb recursos pecuniaris nuls.

És això darrer que en escriure-us ens pensem que podeu remeiar. Vinguérem ací a Toulouse, on no cal dir que hem estat ben rebuts, aconsellats per l'amic Tarradellas i confortats amb un subsidi que ens va lliurar l'abnegat i estimadíssim amic Frontera, ara fa un mes i mig a Perpinyà. En ésser ací hem vist que de tant en tant hom lliura en nom de la Generalitat un petit auxili periòdic als intel·lectuals catalans. Aquests dies hem sabut que havien estat repartits cent francs a molts d'ells i una quantitat igual per a cadascun dels seus familiars. Seria demanar massa sol·licitar per a nosaltres dos un tracte igual? És el que oferim a la vostra consideració perquè si, com creiem, està dins les vostres facultats, ho resolgueu favorablement. Nosaltres creiem haver fet per Catalunya ara i sempre, i particularment durant aquest període de dos anys i mig des d'aquell racó de redacció del carrer Barbarà, tot allò que per a beneficiar la seva causa estava al nostre abast, i ens creiem amb dret a no ésser oblidats en matèria d'ajut.

Dies passats ens fou anunciada la vostra visita ací, que després hem sabut que no havíeu pogut efectuar; ens hauria plagut molt estrenye-us la mà. Esperant aquesta avinentesa i la resposta a aquesta lletra, us abracen els vostres amics:

Àngel Ferran
Antoni Vilà

La cultura catalana en el primer exili (1939-1940). 
Cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics.
Edició a cura de Maria Campillo i Francesc Vilanova 
(Quaderns de l'Arxiu Pi i Sunyer, 2000)