Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Colomo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Colomo. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de maig del 2014

Casual


Hi ha coses que no són casuals, per molt que ho semblin. A un extrem del Vallès Oriental, un cantautor pop i arrauxat, en Joan Colomo, ens indica El camí. I canta: “Però jo vull córrer molt, jo vull anar amb el vent, vull conèixer altres terres, vull conèixer geeeent....”. Una altra dada poc casual: en Colomo és de Sant Celoni, un dels grans llocs encantats de la comarca, i amb la seva veu saltironejant ens fa ballar i somriure, que són receptes mèdiques per trobar-se millor. I així, ballant i somrient, arribem a l'altre extrem de la comarca: Parets del Vallès, estesa de corbates, un paisatge que podríem dir poc “casual” -en anglès-, la inauguració d'una nova planta de l'empresa Grífols. Aquesta és una empresa farmacèutica que ha anat amb el vent i ha conegut altres terres i gent, amb inversions a Catalunya, Estats Units, Suïssa, Saragossa, Múrcia i Bilbao. El guió d'una inauguració sol ser previsible. Però Víctor Grífols, empresari del preuat Ibex-35, que no gasta pèls a la llengua, no és dels que corre a fer-se fotografies de quedar bé amb el Príncep, el Rei i qui faci falta. No és dels que participen del discurs de l'apocalipsi. Grífols no sembla disposat a fer el remake de La escopeta nacional, ni entén la democràcia com el dictat dels grans empresaris. Grífols diu al president de la Generalitat: “no s'arronsi”. I, per un moment, mentre tallen la cinta inaugural, se sent una veueta: “però jo vull córrer molt, jo vull anar amb el vent...”

(Article publicat el divendres 4 d'abril de 2014 al diari EL 9 NOU del Vallès Oriental)