Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banksy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banksy. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de febrer del 2016

Calais


L'artista de carrer que amaga la seva identitat i que té de fa anys un impacte mundial, Bansky, ha tornat a ser notícia pel mural que va fer davant de l'ambaixada francesa a Londres. S'hi veia la nena d'Els Miserables, tota una icona francesa, plorant. Al costat, un codi QR permetia descarregar les imatges d'un atac amb gasos lacrimògens al camp de refugiats de Calais. Abans, ja havia fet una acció amb diverses pintades al mateix camp, on s'amunteguen ciutadans que fugen dels conflictes de Síria, l'Afganistan, l'Iraq, Darfur (una regió del Sudan) i Eritrea, entre d'altres. A més, a Calais l'artista de Bristol va portar-hi les fustes desmantellades de la macroexposició que va fer a l'estiu, Dismaland, el Parc del Desconcert. La mostra mastodòntica va voler aixecar un antiparc temàtic temporal, que es reia de la imatgeria de Disneyland. “Benvinguts a Dismaland. La vida mai és un conte de fades”, feia el lema d'entrada. Banksy tornava a donar un cop amb la seva barreja d'irreverència, originalitat, joc i esmolet social.

L'esdeveniment banksià va acumular expectació, però també un gavell de crítiques sagnants. El Business Insider va qualificar l'exposició de “dolenta i avorrida”. “Que terrible veure la societat com abraça un art que no et fa sentir res; un art que et fa pensar només en el vast abisme entre tu i tota la resta”, deia el New York Times. Li censuraven el desplegament d'un sarcasme buit de contingut, el gust pel menyspreu i la mala educació, el seu caràcter massiu... Ja el tractaven d'“artista de carrer milionari”. Amb tot, sobrevenia l'interrogant: el fenomen Banksy podia tenir data de caducitat? Però si alguna cosa el caracteritza és la capacitat d'esmunyir-se de l'etiqueta i del cànon. Amb precisió quirúrgica, arriba a connectar amb una realitat crua que necessita qui la denunciï i etziba un ganxo sorprenent. Salvat el perill deDismaland, Banksy és, també, un geni a mantenir el difícil equilibri de l'autenticitat i no caure, per ara, en les urpes de la pròpia caricatura.

(Article publicat el 5 de febrer del 2016 al diari El Punt Avui)

dijous, 17 d’octubre del 2013

Banksy

Aquests dies a Nova York un artista de carrer britànic anomenat Banksy, molt en boca de tothom, escampa grafits i accions. És un artista força especial, amb grup de fans inclòs, que no es deixa veure mai públicament. El vaig descobrir gràcies a un documental signat per ell, on apareix a les fosques i amb la veu distorsionada, que es va passar a la Mostra de Cinema de la Garriga, aquest setembre. Em va semblar molt original. I a més, les seves accions estan revestides d’ironia, de fer llengots, com si exclamés: “us he sorprès i no m’heu atrapat aquesta vegada”. I ara, com si calgués fer molta volta per veure millor realitats a tocar, m’he adonat que d’alguna manera tenim ben a prop uns Banksys irreverents, impertèrrits: la colla que va redecorar el mur d’entrada a Cardedeu, per restaurar-hi el mural reivindicatiu i també exclamatiu que hi havia hagut durant anys. Abans, el govern municipal, a decisió i acció d’un dels seus membres, el PP, l’havia pintat de gris, esborrant aquest anterior mural popular, vull dir veritablement popular. Es veu que en el darrer ple de Cardedeu les visions pictòriques divergents van tornar a aflorar i el PP fins i tot va dir que parlaria amb el Ministeri de Foment perquè repinti el mur, que és com dir: “avisaré el papa i veuràs”. A Banksy el primer dibuix que ha fet a Nova York li han mig malmès. Ell segueix guanyant carrer i interpel·lant-nos. Per molta pintura gris que hi vulguin posar, segueix fent llengots.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 4 d'octubre del 2013)

* Una de les pintades de Banksy a Nova York.